Què succeeix quan una persona no es pot comunicar? No em
refereixo a no poder parlar, sinó a no poder comunicar-se. Si una persona no es pot comunicar no pot prendre
decisions sobre la seva vida. És imprescindible. Facilitant suports de
comunicació es promou l’autonomia personal i la qualitat de vida de la persona.
És per això que comencem a endinsar-nos en el món dels sistemes alternatius i
augmentatius de la comunicació.
Els sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació
(SAAC) són una eina per suplir les mancances comunicatives en aquelles
situacions en què la comunicació està afectada de tal manera que necessita un
suport específic.
L’objectiu d’aquests sistemes és promoure i recolzar la
parla i proporcionar un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix. Per
tant, contràriament a algunes creences errònies, no és una eina que
substitueixi la parla ni que promogui que aquesta no aparegui mai, sinó que la
fomenta constantment mentre fa servir altres mitjans en el seu procés
d’adquisició.
Els SAAC poden ser signes gràfics o signes manuals.
A) Signes gràfics:
els més utilitzats són els Símbols Pictogràfics per a la Comunicació (SPC).
El llenguatge es
representa mitjançant els sistemes pictogràfics (objectes reals, fotos,
dibuixos o pictogrames) i l’escriptura (alfabet, síl·labes, paraules o
enunciats). Els suports que es creen amb aquesta representació del llenguatge
són:
- Plafons de
comunicació: suport on es troben organitzats tots els elements que fem
servir per a la comunicació (pictogrames, lletres, paraules, etc.)
- Comunicadors
portàtils: són dispositius que, mitjançant la veu gravada o síntesi de veu,
permeten dir en veu alta el missatge desitjat. 
- Programes informàtics: hi ha programes específics d’ordinador per comunicar-se a través de pictogrames, lletres, paraules, enunciats... Els avenços tecnològics (PDA, Ipad, Iphone, Android...) faciliten el transport i l’ús d’aquestes eines.
L’SPC utilitza el programa Boardmaker per a la creació de plafons de comunicació. Hi ha portals que faciliten l’ús i la descàrrega gratuïta de pictogrames i aplicacions de comunicació.
B) Signes manuals: diferenciem entre la Llengua de Signes Catalana (LSC) i la comunicació bimodal.
- LSC (Llengua de Signes Catalana): aquest sistema és de difícil aprenentatge doncs, encara que alguns signes són icònics o representatius de la paraula, molts altres són arbitraris i implica un coneixement profund de la llengua.
- Comunicació
bimodal: sistema que fa servir de manera simultània laparla i els signes
manuals (majoritàriament representatius d’allò que volen dir). La facilitat
d’aprenentatge, a diferència de la LSC, suposa que sigui una bona eina de
comunicació a persones amb diversitat funcional. Comparat, no obstant, amb
els sistemes gràfics, limita la comunicació, doncs l’interlocutor ha de
conèixer els signes mentre que les imatges són d’interpretació universal.
Existeixen escasses eines d’aprenentatge de la comunicació bimodal, com el programa
Bimodal 2000.
Voleu conèixer més sobre els sistemes alternatius i
augmentatius de la comunicació? Doncs esteu a l’aguait, que hi ha molt per
parlar i per compartir!
:)
:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada