Comencem pels principis...

A la meva feina, com a molts altres àmbits, hi ha moltes maneres de veure i de fer les coses i, sovint, aquestes diferències poden complementar-se. És bo estar preparats per a noves mirades que ens ajudin a millorar la nostra intervenció.

La meva manera de fer ha anat canviant amb els anys, ha anat creixent i s’ha anat enriquint... d’allà per on he passat, de les persones amb les què m’he trobat pel camí i de les preguntes que no m’he deixat de fer. I sé que aquesta manera de fer, continuarà canviant i continuarà creixent.

El que sí que s’ha de mantenir amb fermesa són els pilars bàsics, els valors que fonamenten la nostra pràctica,  independentment de la forma que li donem.

És per això que voldria compartir algunes idees, al voltant de les quals gira la meva manera de fer, doncs continuaran sortint a somriurespecial.  

Entenc que realitzar una bona feina amb persones amb capacitats diferents (persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, que és el que m’ocupa), implica facilitar els suports necessaris per ajudar a la persona a ser feliç. Aquesta és la clau de la meva feina. Dit així sembla fàcil... I sí, en realitat, no és tan complicat. No es tracta de trobar la clau de la felicitat... sinó de treure les barreres que posem nosaltres mateixos.

Què implica? La felicitat comporta millorar la Qualitat de Vida (QdV) de la persona. Això es pot fer promovent projectes de vida que responguin a les necessitats de la persona en les diferents dimensions de qualitat de vida: benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar físic, autodeterminació, inclusió social i drets (model de Qualitat de Vida proposat per Robert L. Schalock i M.A. Verdugo).

Com es pot fer? Millorar la QdV de la persona es pot aconseguir incorporant metodologies que respectin la dignitat de la persona i que escoltin el que volen dir. Amb la Planificació Centrada en la Persona (PCP) es treballa perquè la persona prengui un paper important i actiu en la planificació de la seva vida. L’organització i els recursos s’adapten a la persona, no a l’inrevés.

Mitjançant, també, el Suport Conductual Positiu s’estableixen suports per aconseguir canvis conductuals que millorin la qualitat de vida de la persona, potenciant una major capacitat de decisió i inclusió social.

Creieu que sempre es té en compte el que realment desitja o necessita la persona? Us agradaria que algú decidís per vosaltres sense ni tan sols preguntar-vos?

Ens quedem amb unes pinzellades, doncs tindrem oportunitat més endavant d’aprofundir sobre totes aquestes qüestions.

Abans d'acomiadar-me però, m'agradaria comentar que el contingut de somriurespecial neix de la meva experiència professional i formativa, i que es tracta de la meva interpretació actual sobre aquest àmbit. Entenc que existeixen moltes altres interpretacions i és per això que vull aclarir que la meva intenció és oferir suports a aquelles persones que aquí els puguin trobar. 

Espero que us animeu a compartir les vostres impressions!

:)